Quan el febrer de 1993 ens vam instal·lar a lanzarote, conservant sempre la casa de lisboa, els meus cunyats maría i javier, que hi vivien des de feia alguns anys, juntament amb luis i juanjo, acabats darribar, em van regalar un quadern que havia de servir de registre dels nostres dies canaris. només posaven una condició: que de tant en tant fes esment dells.mai no vaig escriure res en aquest quadern, peró va ser així, i no daltra manera, que van néixer els quaderns de lanzarote, que durant cinc anys veurien la llum. avui, sense esperar mho, em trobo en una situació semblant. aquest cop, peró, les causes motrius són pilar, sergio i javier, que socupen del bloc. em van dir que mhavien reservat un espai al bloc i que hi he descriure, el que sigui, comentaris, reflexions, simples i opinions sobre aixó i alló, en fi, el que vingui a tomb. molt més disciplinat del que sovint semblo, els vaig respondre que sí, senyor, que ho faria sempre que no mexigissin per a aquest quadern lassiduïtat que mhavia imposat a mi mateix per als altres. per tant, pel que aixó pugui valer, compteu amb mi. josé saramago
