Auschwitz, buchenwald, dachau, treblinka, mauthausen camps d extermini, fortaleses sinistres de sofriment i mort que van ser alliberades fa seixanta anys. i seixanta anys després del final d aquesta barbárie nazi, encara és absolutament necessari conéixer, pensar i no oblidar. així, rosa toran segueix el fil históric que va dur a l acceptació irreflexiva d una funesta ideologia i una práctica criminal (persecucions polítiques, eliminacions civils, camps de concentració i extermini, matances massives i genocides) i se centra especialment en la tragédia dels republicans del nostre país que van lluitar contra el nazisme en terres franceses. en aquest llibre prenen vida les veus de les víctimes (lluitadors o éssers indefensos), peró també les dels botxins, a fi de comprendre la seva naturalesa i alertar nos sobre la fragilitat de les conductes humanes. una obra que suma el rigor históric i la poténcia narrativa dels millors testimoniatges escrits sobre els camps nazis; i que pretén, sobretot, salvaguardar la dignitat i la memória histórica de les víctimes, i ser també una pedra de toc i una eina preventiva davant les flagrants vulneracions dels drets humans en ple segle xxi. «necessitem aprendre que el genocidi nazi no és un fenomen estrany i llunyá, sinó l exemple d una amenaça que no hem aconseguit garantir que no tornará a passar. per aixó és necessari seguir llegint i informant nos i, sobretot, reflexionar molt més i actuar en conseqüéncia». del próleg de josep fontana
