« sandro, obre els ulls! no hi sobreviurás ni mitja hora; mai no has sortit dels passadissos emmoquetats de les biblioteques i les aules climatitzades. els viatges formen la joventut va dir ell mentre obria la porta. si et refies de les dites, pensa en aquesta. una dita brasilera... en sandro es va aturar peró no es va girar. el rector va fer una pausa, per retenir lo encara més. llavors va continuar, dient molt lentament: no es torna mai de la selva amazónica».la selva tropical sembla contenir lalé en la calor humida del capvespre. asseguda davant la seva cabana, lelianta mira en sandro, que sapropa a ella. per qué aquest estrany misteriós sacosta per destruir la pau i la serenitat de la seva tribu qué han fet ells per meréixer ho la determinació de lelianta per salvar els seus és cada vegada més gran, i no permetrá de cap de les maneres que aquest intrús acabi amb la felicitat del seu poble.
