Sí, ha arribat lhora de demanar la paraula. de sumar te als poetes i al cantautors, a tots els homes que se senten lliures. de que les cases, els carrers, les fonts, les terres, els vents, els arbres, deixen de tindre espant. dobrir totes les finestres de bat a bat i deixar que penetrin tots els colors de larc iris, el repic de totes les campanes al vol. doblidar totes les cauteles, de despertar les paraules adormides en largila del temps obscur. i com quan éreu xiquets i llançáveu un códol, eixes campanades han darribar lluny, i el vent les ha de portar lluny, als carrers, als portals, a defora, als plans, a les deveses, a la muntanya, lluny, lluny. amb esta il·limitada voluntat de revelació, lautor sendinsa en lánima dun poble de referéncia del maestrat, territori de cruïlla situat entre el país valéncia, aragó i catalunya.
