Pocs dies després dels sagnants atemptats, per raons de feina, vaig anar a viure uns mesos a nova york. el que havia de ser un viatge plaent, mancat de preocupacions, una mena de llargues vacances entretingut en afers del meu interés (una exposició sobre dalí, un llibre sobre miró), va convertir se de sobte en una estada plena de confusió i dansietat. en aquella época, jo duia un diari. amb la caiguda de les torres bessones, les anotacions que hi feia van guanyar espai. tot duna, la vida agafava un ritme diferent. nova york és una ciutat nerviosa i excitada, peró amb els atemptats encara shi va tornar més. com una força líquida que es desborda, la por ho envaïa tot i transformava en reals els perills més imaginaris. de la immensitat irrisória que anomenem vida, un diari en recull tan sols les engrunes, uns instants fugaços, unes sensacions lleus. latemptat de lonze de setembre, si no va canviar el món, almenys va modificar la nostra manera de percebrel. el llibre que segueix és el dia a dia dalgú que viu sense saber ho aquella transformació, que ara, amb la perspectiva dels anys, ens sembla tan gran, tan decisiva.
