Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer les. aixó és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part daquest llibre. des de la seva primera página, datada un ja remot dissabte dagost de lany 1987 quan, amb vint i tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels estats units i masseia a escriure les meves impressions íntimes, jo havia anat a la recerca duna autobiografia. trobar lai trobar me a mi mateix pel camíha estat un llarg procés ple dinterrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum que teniu a les mans. tot el que sha de saber de mi, lautor daquestes págines, sanirá descobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entrada i, a fi que la meva perspectiva actual no shi interposi indegudament, prefereixo estalviar me les presentacions i deixar que sigueu vosaltres mateixos, benévols lectors, qui us feu progressivament la idea de qui vaig ser. de nom, em podeu dir david. els homes i els dies recull lobra literária de david vilaseca amb dues novel·les duna subjectivitat radical i ferotge: laprenentatge de la soledat i la póstuma el nen ferit.
